Est acabada oe sa duas dies de Assemblea Natzionale Sarda (ANS) in Bartzellona, in Catalugna, in ocasione de sa Diada, sa festa natzionale catalana. Ospitados dae Assemblea Nacional Catalana (ANC), is sòtzios nostros ant tentu sa possibilidade de istudiare sa situatzione catalana e s’organizatzione de su movimentu tzìvicu pro su deretu a s’autodeterminatzione de su pòpulu suo, afortiare is raportos internatzionales cun ANC e fintzas contare de is progetos de ANS e de sa situatzione polìticu-culturale in Sardigna.
Pro ANS ddue fiant su presidente Riccardo Pisu Maxia e su referente de ANS Disterru (s’assemblea de is sòtzios residentes in foras de Sardigna) Alessandro Cuccu.
SA MANIFESTADA
In su merie de s’11 de Cabudanni, die de sa Diada, s’est acumprida sa grandu manifestada posta in pede dae Assemblea Nacional Catalana, chi at interessadu unos 80 assòtzios e chi at giutu a carrelas de Bartzellona 800 milla persones – cunfirma a su chi narat ANC (110 milla narat sa Giustìtzia). A sutaliniare sa trasversalidade de is obietivos de sa manifestada e su fatu chi sa luta pro s’indipendèntzia non siat sceti una chistione polìtica, ddue fiat sa particularidade de su corteu, chi at mòvidu dae bator puntos diferentes, cadaunu rapresentante is pilastros de sa batalla sotziale: Libertade, Limba, Paisu e Soberania.
Giai dae su mangianu, Pisu Maxia e Cuccu si sunt presentados a su Meeting Point de ANC International e ant tentu s’ocasione de dialogare proficuamente siat cun is responsàbiles de is relatziones internatzionales de ANC siat cun su referente de ANC Itàlia, unu tzitadinu catalanu residente in Roma. ANC tenet difatis medas setziones in totu su mundu, e s’Itàlia est una de custas. S’obietivu primàrgiu de ANC Itàlia est su de sensibilizare – in italianu – is italianos a pitzu de sa situatzione catalana, ma in sa nostra interlocutzione amus faeddadu peus che totu de is chistiones chi pertocant is Natziones sena Istadu in Itàlia e nos semus impinnados a mantènnere raportos pro fàghere atziones miradas pro sa Sardigna.
A is 17:14, oràriu chi arregordat s’annu de sa Resistèntzia catalana in s’Assìtiu de Bartzellona durante sa gherra de Sutzessione ispagnola, is bator corteos si sunt mòvidos: ANS est istada cumbidada a rèere sa “pancarta” cun iscritu “Libertade pro sa Catalugna e pro totu is pòpulos” paris a is rapresentantes de prus de binti Pòpulos sena Istadu de totu su mundu, ognunu cun sa bandera pròpia. No est mancada s’ocasione pro connòschere realidades parinales (comente a is bascos de Gure Esku, assòtziu de Euskadi) e cun custas istrìnghere acòrdios pro collaboratziones benidoras.
S’isfilada, a manera democràtica e tzivile (caraterìstica de su movimentu catalanu dae duos deghènnios a custa ala), prena de cartellos e banderas, e finas de su suportu de is tzitadinos chi, incarados dae is ventanas, sustentaiant e aplaudiant is manifestantes, teniat sa lòmpida in Pratza de Espanya (ma sunt faghende pressione pro dda torrare a nòmenare Pratza 1 de Octubre, a memòria de sa die de su referendum istòricu de su 2017 chi aiat creadu sa truncadura definitiva cun s’Istadu Ispagnolu). Inoghe, dae su palcu sunt intervènnidos is esponentes polìticos e de sa sotziedade tzivile a defensa de s’indipendèntzia polìtica e culturale de sa Catalugna. Sa bandera nostra at atiradu s’atentzione de unos cantos giornalistas de àteros istados europeos e de simpatizantes de sa Sardigna, chi sunt benios a s’informare a pitzu de sa càusa nostra. A testimonia de sa dimensione europea de s’eventu, sa presèntzia de sa mercantzia de ANC de colore biaitu e doradu, unu singiale craru mandadu a s’Unione Europea, ùnica entidade chi, pro ANC, podet retzire sa batalla pro s’indipendèntzia de is pòpulos europeos sena Istadu.
Sa manifestada s’est concruida cun s’interventu finale de sa presidenta de ANC Dolors Feliu e de su càntigu El Segadors, s’innu natzionale catalanu.
SU MEETING INTERNATZIONALE
Su 12 de cabudanni ANC at bòfidu addobiare a manera privada is assòtzios e is movimentos de s’autodeterminatzione mundiale. Assemblea Natzionale Sarda at rapresentadu sa Sardigna.
ANC fiat rapresentada dae sa presidenta Dolors Feliu, dae _ e dae Abel Riu, mentras pro ANS ddue fiat su presidente Riccardo Pisu Maxia. Un’ora de addòbiu in ue ANC at chèrfidu ascurtare is rechestas e is opiniones de is òspites, pro connòschere sa situatzione de ANS, is progressos e is obietivos suos e prus in generale sa situatzione polìtica e culturale de sa Sardigna. Un’acostamentu no iscontadu chi nos at fatu praghere aberu e nos at fatu intèndere parte integrante de sa famìlia europea de is movimentos de is Natziones sena Istadu.
Amus ispiegadu chi in custa fase istòrica ANS est traballlende prus cun sa cultura chi non cun sa polìtica strictu sensu pro more de sa netzessidade de fàghere nàschere in su pòpulu (no ancora maduru comente a su de Catalugna) su framentu culturale. De ògnia manera, amus contadu chi amus aviadu una cantas atziones polìticas, comente 1) a sa partetzipatzione a su movimentu chi ispinghet pro chi s’Itàlia ratifichet sa Carta Europea de is Limbas Minoritàrias, 2) a s’apògiu a sa campagna pro sa muda de s’atuale Lege Eletorale Sarda chi est antidemocràtica, 3) a sa sensibilizatzione a sa luta contra a s’ocupatzione militare e 4) a s’imbeniente campagna de persuasione pro chi is partidos polìticos indipendentistas impreent su sardu in sa comunicatzione issoro in sa campagna eletorale imbeniente. Amus tratadu su tema de su raportu cun is partidos sardos, de is eletziones sardas e de sa positzione de ANS cara a custos temas.
S’est fintzas faeddadu de Fàulas, su festival de ANS de su 7 e 8 de Ladàmine 2023 in Aristanis, lòmpidu a sa segunda editzione, e chi est pràghidu meda a is membros de ANC chi l’ant cunsideradu unu mèdiu ùtile e innovativu. E finas de Sa Die de sa Sardigna, chi nos a permìtidu de ddis torrare s’invitu pro s’editzione de abrile 2024.
A concruos, s’est discutidu de is collaboratziones potentziales in campu internatzionale, intre is cales su diàlogu cun UNPO, s’Unrepresented Nations and Peoples Organization (Organizatzione de is Natziones e de is Pòpulos non rapresentados), chi at permìtidu a is catalanos e a àteros pòpulos de tènnere unu suportu beru in is sedes diplomàticas internatzionales.
S’addòbiu est acumpridu cun un’intrèveru naturale de 5 limbas: inglesu, sardu, catalanu, castiglianu e italianu. Una dimustratzione de comente siat possìbile pro is pòpulos mediterràneos interagire sena dificultade – figuremus·nos intre is tzitadinos de sa matessi ìsula. Su cussìgiu de is catalanos, in contu de limba e cara a una dificultades aparente de chie ascurtat, est istadu de eliminare sa birgòngia de faeddare sa limba pròpia (mancari minoritària) e de prefèrrere su torrare a nàrrere sa fràsia a manera prus lenta imbetzes de colare a s’italianu.
In sumas, duas dies prus chi proficuas chi nos ant permìtidu de bìdere a ite puntu est sa situatzione catalana e comente a custa potzat èssere un’esempru in is mètodos e in is “bonas pràticas” fintzas pro sa càusa sarda. ANC e ANS ant a sighire a batallare e a si pònnere a disponimentu de s’àteru cunforma a su Patu de Solidariedade sigladu in su 2021.
Si è conclusa oggi la due giorni di Assemblea Natzionale Sarda (ANS) a Barcellona, in Catalogna, in occasione della Diada, la festa nazionale catalana. Ospiti di Assemblea Nacional Catalana (ANC), i nostri soci hanno avuto la possibilità di tastare con mano la situazione catalana e l’organizzazione del movimento civico per il diritto all’autodeterminazione del suo popolo, rafforzare i rapporti internazionali con ANC e esporre anche i propri piani e la situazione politico-culturale in Sardegna.
Per ANS erano presenti il presidente Riccardo Pisu Maxia e il referente di ANS Disterru (l’assemblea dei soci residenti fuori Sardegna) Alessandro Cuccu.
LA MANIFESTAZIONE
Nel pomeriggio dell’11 settembre, giorno della Diada, si è svolta la grande manifestazione organizzata da Assemblea Nacional Catalana, la quale ha coinvolto circa 80 associazioni e che ha alla fine portato sulle strade di Barcellona 800 mila persone secondo ANC (110 mila secondo le Forze dell’Ordine). A sottolineare la trasversalità degli obiettivi della manifestazione e dell’importanza di come la lotta per l’indipendenza non sia solo una questione strettamente politica è stata la struttura del corteo. Esso infatti partiva da quattro punti diversi, ciascuno rappresentante i pilastri della battaglia politica e sociale, nonchè valori fondamentali della società nella futura Repubblica Catalana: Libertà, Lingua, Paese e Sovranità.
Già dalla mattina comunque Pisu Maxia e Cuccu presentandosi al Meeting Point di ANC International hanno avuto l’occasione di dialogare proficuamente sia con i responsabili delle relazioni internazionali di ANC sia con il referente di ANC Italia, un cittadino catalano residente a Roma. ANC ha infatti diverse sezioni in tutto il mondo, tra cui in Italia. L’obiettivo primario di ANC Italia è quello di sensibilizzare – in italiano – gli italiani sulla situazione catalana, ma nella nostra interlocuzione è stato possibile dialogare sulle questioni delle Nazioni senza Stato in Italia tra cui ovviamente la Sardegna e ci si è impegnati a mantenere i rapporti per azioni congiunte e mirate per la Sardegna in futuro.
Alle 17:14, orario rimembrante l’anno della Resistenza catalana nell’Assedio di Barcellona durante la guerra di Successione spagnola, sono partiti i quattro cortei: ANS è stata invitata a reggere lo striscione con suscritto “Libertà per la Catalogna e per tutti i popoli” assieme a rappresentanti di oltre venti popoli senza Stato da tutto il mondo, ognuno con la propria bandiera. Non è mancata l’occasione per conoscere realtà affini, come i baschi di Gure Esku, associazione simile alla nostra in Euskadi, e con esse stringere accordi per future collaborazioni.
La parata, assolutamente democratica e civile (caratteristica del movimento catalano da due decenni a questa parte), colma di sorrisi, cartelli e bandiere, ma soprattutto del supporto dei cittadini rimasti a guardare che dalle finestre sostenevano e applaudivano i manifestanti, ha avuto il suo culmine in Placa de Espanya (ma si sta facendo pressione per rinominarla Placa 1 de Octubre, a memoria della data dello storico Referendum del 2017 che creò la spaccatura definitiva con lo Stato Spagnolo). Qui dal palco a turno sono intervenuti esponenti politici e della società civile a difesa dell’indipendenza politica e culturale della Catalogna. La nostra bandiera ha attirato l’attenzione di alcuni giornalisti di altri stati europei e di simpatizzanti della Sardegna, che hanno voluto informarsi sulla nostra causa. A testimonianza della dimensione europea dell’evento la presenza del merchandising di ANC di colore blu e oro, un richiamo esplicito e voluto all’Unione Europea, unica entità secondo ANC che possa ricevere la battaglia per l’indipendenza dei popoli europei senza Stato.
Manifestazione che si è poi conclusa con l’intervento finale della presidente di ANC Dolors Feliu e dal canto di El Segadors, l’inno nazionale catalano.
IL MEETING INTERNAZIONALE
Nella giornata del 12 settembre ANC ha voluto incontrare singolarmente le varie associazioni e movimenti dell’autodeterminazione mondiale, tra cui noi di Assemblea Natzionale Sarda per la Sardegna.
Per ANC era presente la presidente Dolors Feliu e Abel Riu e Jordi Vilanova dell’International Office, mentre per ANS era presente il presidente Riccardo Pisu Maxia che all’uscita ha raccontato l’esito del meeting: «Un’ora di incontro in cui ANC ha voluto quasi interamente ascoltare le nostre istanze e opinioni, volevano conoscere la situazione di ANS, i suoi progressi, i suoi obiettivi e in generale la situazione politica e culturale della Sardegna. Un approccio non scontato che ci ha fatto enormemente piacere e ci ha fatto sentire parte integrante della famiglia europea dei movimenti delle Nazioni senza Stato»
«Abbiamo spiegato che in questa fase storica è ANS è incentrata più sulla cultura che sulla politica in senso stretto per via della necessità di creare un substrato culturale nella popolazione non ancora maturo come quello in Catalogna – ha continuato Pisu Maxia – ma che comunque ha avviato diverse azioni politiche come la partecipazione al movimento che spinge per la ratifica da parte dell’Italia della Carta Europea delle Lingue Minoritarie, l’appoggio della campagna per la modifica dell’attuale Legge Elettorale regionale antidemocratica, la sensibilizzazione alla battaglia contro l’occupazione militare della Sardegna e l’imminente campagna di persuasione dei partiti politici indipendentisti sardi per invogliarli a utilizzare il sardo nella loro comunicazione nella prossima campagna elettorale. È stato trattato il tema del rapporto coi partiti sardi, le prossime elezioni regionali e la posizione di ANS»
Si è anche parlato di Fàulas, l’imminente evento del 7 e 8 ottobre 2023 a Oristano, alla sua seconda edizione, il quale ha colpito positivamente i membri di ANC che lo hanno considerato utilissimo e innovativo, e di Sa Die de sa Sardigna, per la quale abbiamo avuto il piacere di ricambiare l’invito per l’edizione di aprile 2024.
In conclusione si è discusso delle potenziali collaborazioni in campo internazionale, tra cui il dialogo con UNPO, l’Unrepresented Nations and Peoples Organization (Organizzazione delle Nazioni e dei Popoli non rappresentati), che ha permesso ai catalani e tanti altri popoli di avere un supporto reale nelle sedi diplomatiche internazionali.
Un incontro svoltosi con un’alternanza naturale di 5 lingue: inglese, spagnolo, sardo, catalano e italiano. Una dimostrazione di come sia possibile tra popoli mediterranei interagire senza difficoltà, figuriamoci tra cittadini di una stessa isola. Il consiglio dei catalani è stato quello di eliminare la vergogna di parlare la propria lingua anche se minoritaria e di preferire la ripetizione più lenta della frase piuttosto che cambiare lingua alle prime apparenti difficoltà.
Due giorni più che proficui che hanno permesso di vivere sulla propria pelle a che punto è la situazione catalana e come essa possa essere d’esempio nei metodi e nelle buone pratiche anche per la causa sarda. Nel rispetto anche del Patto di Solidarietà siglato con ANC nel 2021 continueremo a lottare e a metterci a disposizione per la Sardegna nell’immediato futuro.
Han finalitzat les dues jornades de l’Assemblea Nacional de Sardenya (ANS) avui a Barcelona, Catalunya, amb motiu de la Diada, la festa nacional catalana. Convidats de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), els nostres membres van tenir l’oportunitat de viure de primera mà la situació catalana i l’organització del moviment cívic pel dret a l’autodeterminació del seu poble, enfortir les relacions internacionals amb l’ANC i també exposar els plans propis i la situació político-cultural a Sardenya.
A ANS hi ha estat present el president Riccardo Pisu Maxia i el representant d’ANS Disterru (l’assemblea de socis residents fora de Sardenya) Alessandro Cuccu.
LA DEMOSTRACIÓ
L’11 de setembre, dia de la Diada, a la tarda, va tenir lloc la gran manifestació organitzada per l’Associazione Nacional Catalana, que va comptar amb la participació d’unes 80 associacions i que finalment va apropar 800 mil persones als carrers de Barcelona segons l’ANC (110 mil segons la Policia). L’estructura de la processó va subratllar la transversalitat dels objectius de la manifestació i la importància de com la lluita per la independència no és només una qüestió estrictament política. De fet, va partir de quatre punts diferents, cadascun representant els pilars de la batalla política i social, així com els valors fonamentals de la societat en la futura República Catalana: Llibertat, Llengua, País i Sobirania.
Ja al matí, però, Pisu Maxia i Cuccu, presentant-se al Punt de Trobada Internacional de l’ANC, van tenir l’oportunitat de mantenir un diàleg fructífer tant amb els responsables de relacions internacionals de l’ANC com amb el representant d’ANC Italia, ciutadà català resident a Roma. De fet, l’ANC té diverses seccions arreu del món, inclosa a Itàlia. L’objectiu primordial d’ANC Italia és conscienciar – en italià – entre els italians sobre la situació catalana, però en la nostra interlocució es va poder dialogar sobre els temes de les Nacions sense Estat a Itàlia, òbviament inclosa Sardenya, i ens vam comprometre a mantenir els informes per a accions conjuntes i dirigides per a Sardenya en el futur.
A les 17.14 hores, en commemoració de l’any de la Resistència Catalana al setge de Barcelona durant la Guerra de Successió, van començar les quatre marxes: ANS va ser convidada a sostenir la pancarta amb l’escriptura “Llibertat per a Catalunya i per a tots els pobles”, juntament amb representants de més de vint pobles apàtrides d’arreu del món, cadascun amb la seva pròpia bandera. No va faltar l’oportunitat de conèixer realitats semblants, com la dels bascos de Gure Esku, una associació semblant a la nostra d’Euskadi, i de fer acords amb ells per a futures col·laboracions.
La cercavila, absolutament democràtica i civil (característica del moviment català des de fa dues dècades), plena de somriures, rètols i banderes, però sobretot el suport de la ciutadania que es va quedar mirant que va recolzar i aplaudir els manifestants des de les finestres, va tenir el seu culminació a la plaça d’Espanya (però hi ha pressió per rebatejar-la Placa 1 d’octubre, en record de la data de l’històric referèndum del 2017 que va crear l’escissió definitiva amb l’Estat espanyol). Aquí, representants polítics i de la societat civil es van torni a parlar des de l’escenari per defensar la independència política i cultural de Catalunya. La nostra bandera va cridar l’atenció d’alguns periodistes d’altres estats europeus i simpatitzants de Sardenya, que volien conèixer la nostra causa. Testimonia la dimensió europea de l’esdeveniment la presència del marxandatge de l’ANC en blau i daurat, una referència explícita i intencionada a la Unió Europea, l’única entitat segons l’ANC que pot rebre la batalla per la independència dels pobles europeus sense estat.
L’acte ha finalitzat amb el parlament final de la presidenta de l’ANC Dolors Feliu i el cant d’El Segadors, l’himne de Catalunya.
LA TROBADA INTERNACIONAL
El 12 de setembre, l’ANC va voler reunir-se individualment amb les diferents associacions i moviments d’autodeterminació global, entre ells nosaltres a l’Assemblea Natzionale Sarda per a Sardenya.
Per l’ANC hi van assistir la presidenta Dolors Feliu i Abel Riu i Jordi Vilanova de l’Head of Internacional Office, mentre que per a ANS hi va assistir el president Riccardo Pisu Maxia que, en marxar, va explicar el resultat de la reunió: «Una reunió d’una hora en la qual l’ANC quasi volien enterament escoltar les nostres peticions i opinions, volien conèixer la situació d’ANS, el seu progrés, els seus objectius i en general la situació política i cultural de Sardenya. Un plantejament inesperat que ens va agradar enormement i ens va fer sentir part integrant de la família europea de moviments de nacions sense estat»
«Hem explicat que en aquesta fase històrica ANS està més centrada en la cultura que no pas en la política en sentit estricte per la necessitat de crear un substrat cultural en la població que encara no és tan madur com el de Catalunya –continua Pisu Maxia–, però que, tanmateix, ha iniciat diverses accions polítiques com la participació en el moviment que impulsa la ratificació per part d’Itàlia de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, el suport a la campanya per a la modificació de l’actual llei electoral regional antidemocràtica, la conscienciació de la batalla contra l’ocupació militar. de Sardenya i la imminent campanya de persuasió dels partits polítics independents de Sardenya per animar-los a utilitzar el sard en la seva comunicació en la propera campanya electoral. Es va tractar el tema de la relació amb els partits sards, les properes eleccions autonòmiques i la posició d’ANS»
També es va parlar de Fàulas, el proper esdeveniment del 7 i 8 d’octubre de 2023 a Oristano, en la seva segona edició, que va impressionar positivament els membres de l’ANC que el van considerar molt útil i innovador, i de Sa Die de sa Sardigna, per a la qual hem va tenir el plaer de retornar la invitació per a l’edició d’abril de 2024.
Com a conclusió, es van tractar possibles col·laboracions en l’àmbit internacional, entre elles el diàleg amb UNPO, l’Organització de Nacions i Pobles No Representats, que va permetre als catalans i a molts altres pobles comptar amb el suport reial a les oficines diplomàtiques internacionals.
Una trobada celebrada amb una alternança natural de 5 idiomes: anglès, castellà, sard, català i italià. Una demostració de com és possible interactuar sense dificultats entre pobles mediterranis, i menys encara entre ciutadans d’una mateixa illa. El consell dels catalans va ser eliminar la vergonya de parlar la seva pròpia llengua encara que sigui minoritària i preferir repetir la frase més lentament que no pas canviar la llengua a la primera dificultat aparent.
Dos dies més que profitosos que ens van permetre viure de primera mà el punt en què es troba la situació catalana i com pot ser un exemple en mètodes i bones pràctiques també per a la causa sarda. Respectant també el Pacte de Solidaritat signat amb l’ANC l’any 2021, continuarem lluitant i posant-nos a disposició de Sardenya en un futur immediat.