Su Sovrintendente de is benes archeològicos de sa provìntzia de Tàtari, Bruno Billeci, si oponet a s’installatzione de cartellos in Catalanu in su situ archeològicu de Sant’Imbenia, in S’Alighera, dende su permissu sceti pro italianu e inglesu. Su pro ite? “Su catalanu non nche torrat in intro de is limbas ufitziales de s’Unione Europea pro s’interatzione cun su pùblicu, is organizatziones e is Istados membros”.
Ma comente, s’istadu amparat is minorias linguìsticas ma permitit s’impreu in pùblicu solu de is limbas ufitziales de s’Unione Europea?
Sa Legislatzione italiana reconnoschet dòighi comunidades linguìsticas istòricas chi faeddant idiomas diversos dae s’italianu e presentes in intro de is làcanas de sa Repùblica italiana (albanesos, catalanos, croatos, frantzesos, francoproventzales, friulanos, germànicos, grecos, ladinos, otzitanos, sardos, islovenos).
“Sa Repùblica italiana tutelat a is minorias linguìsticas cun leges dedicadas.” (Art. 6 de sa costitutzione).
Pecadu chi is tutelas sunt petzi in su papiru. Pro custu est chi is delegados, a s’ispissu, discriminant is minorias linguìsticas in sa pràtica.
Custa est sa dimostratzione de comente traballat s’istadu italianu: bonu a paràulas, opressore in is fatos.
ANS si oponet a cale si siat discriminatzione de is minorias, peri cuddas linguìsticas. At a sighire a traballare chentza mai si firmare, a manera chi is limbas de Sardigna siant amparadas, tuteladas, impreadas peri e mescamente in àmbitu istitutzionale, gai chi podant torrare a achirire dignidade e importàntzia a grabu de cale si siat limba de su mundu.
El Superintendent dels béns arqueològics de la província de Sassari, Bruno Billeci, s’oposa a la instal·lació de cartells en català al jaciment arqueològic de Santa Imbènia, en L’Alguer, autoritzant exclusivament l’ús de l’italià i l’anglès. L’explicació? “El català no és una de les llengües oficials de la Unió Europea per a la interacció amb el públic, les organitzacions i els Estats membres”.
Però com és possible? Per una banda l’estat protegeix les minories lingüístiques però per altra només permet l’ús en públic de les llengües oficials de la Unió Europea?
La Legislació italiana per protegir les minories lingüístiques reconeix dotze comunitats lingüístiques històriques parlants d’idiomes diferents de l’italià i presents dins de les fronteres de la República Italiana (albanesos, catalans, croats, francesos, francoprovençals, friulans, germànics, grecs, ladins, occitans, sards i eslovens).
“La República Italiana protegeix les minories lingüístiques amb les seves pròpies normes.” Art. 6.
És una llàstima que només els protegeixi sobre el paper. Tant és així que els seus delegats sovint discriminen les minories lingüístiques en la pràctica.Aquesta és la demostració de com actua l’estat italià: bo de paraules, opressor en els fets.
ANS s’oposa a qualsevol discriminació de les minories, incloses les lingüístiques. Continuarà treballant incansablement perquè totes les llengües de Sardenya siguin preservades, tutelades (protegides) i utilitzades, sobretot en l’àmbit institucional, de manera que recuperin la dignitat i la importància igual a qualsevol llengua del món.
Il Sovrintendente dei beni archeologici della provincia di Sassari Bruno Billeci si oppone all’installazione di cartelli in Catalano nel sito archeologico di Sant’Imbenia, ad Alghero, autorizzando esclusivamente l’utilizzo dell’italiano e dell’inglese. La spiegazione? “Il catalano non rientra tra le lingue ufficiali dell’Unione Europea per l’interazione con il pubblico, le organizzazioni e gli Stati membri”.
Ma come, lo stato tutela le minoranze linguistiche ma consente l’utilizzo in pubblico solo delle lingue ufficiali dell’Unione Europea? La Legislazione italiana riconosce dodici comunità linguistiche storiche parlanti idiomi diversi diversi dall’italiano e presenti entro i confini della Repubblica italiana (albanesi, catalani, croati, francesi, francoprovenzali, friulani, germanici, greci, ladini, occitani, sardi, sloveni).
“La Repubblica italiana tutela con apposite norme le minoranze linguistiche.” (Art. 6 della costituzione).
Peccato che le tuteli solo sulla carta. Tant’è vero che i suoi delegati spesso discriminano le minoranze linguistiche nella pratica. Questa è la dimostrazione di come agisce lo stato italiano: buono a parole, oppressore nei fatti.
ANS si oppone a qualsiasi discriminazione delle minoranze, comprese quelle linguistiche. Continuerà instancabile a lavorare perché tutte le lingue di Sardegna vengano preservate, tutelate, e utilizzate, anche e soprattutto in ambito istituzionale in modo che riacquistino dignità e importanza pari a qualsiasi lingua del mondo.